Protecció enfront de camps electromagnètics

La Directiva 2013/35 / EU s'ha d'integrar en la legislació nacional l'1 de juliol de 2016. Les empreses hauran de fer una valoració de riscos en cada entorn de treball. Els equips de mesura necessaris ja estan al mercat.

Significa nous reptes per a les empreses, ja que han de realitzar una avaluació de riscos en els seus entorns de treball i documentar els resultats. Ja s'ha publicat la «Guia de bones pràctiques per a l'aplicació de la Directiva», que explica com fer-ho. Les disposicions mínimes de salut i seguretat relatives a l'exposició dels treballadors als riscos derivats d'agents físics (camps electromagnètics -com diu el propi títol de la Directiva- estan en vigor des que van ser publicades, de manera que les empreses han d'abordar aquest tema de manera immediata.

La Directiva 2013/35 / EU, publicada el 29 de juny de 2013, no és simplement la substituta de la Directiva anterior 2004/40 / EC. També substitueix les regulacions nacionals, atès que un dels objectius de la UE és unificar les pràctiques de salut i seguretat en el treball, per minimitzar possibles distorsions competitives entre els Estats membres. A Alemanya, per exemple, la Directiva CEM s'implementarà mitjançant una nova llei que abolirà l'actual disposició de prevenció d'accidents BGV B11, coneguda avui dia com DGUV 15. El contingut de la «Guia de bones pràctiques» s'incorporarà a un reglament tècnic que substituirà el BGR B11, denominat Regla DGUV 103-013.

Valors d'exposició i nivells d'acció

Una de les novetats de la Directiva CEM són els nivells d'exposició en el rang de baixa freqüència, fins a 10 MHz, basats en les recomanacions publicades el 2010 per ICNIRP (Comissió Internacional de Protecció contra la Radiació No Ionitzant), mentre que la Directiva prèvia 2004 / 40EC estava basada en les recomanacions ICNIRP de 1998. Els límits de la intensitat de camp elèctric són ara més estrictes. Per contra, els valors permissibles per camps magnètics en baixa freqüència són molt més generosos. Les variacions en les especificacions de ICNIRP es deuen a les contínues investigacions i avenços tecnològics.

La Directiva CEM té en compte dos tipus d'efectes biofísics directes causats pels camps electromagnètics. En primer lloc, efectes tèrmics com l'escalfament dels teixits associat a l'absorció d'energia, típics en alta freqüència (per exemple, camps forts d'alta freqüència poden ocasionar cremades internes i, en casos extrems, provocar ceguesa). En segon lloc, la Directiva CEM considera efectes com ara l'estimulació muscular, nerviosa i sensorial causada per freqüències baixes. Aquests efectes poden donar lloc, per exemple, a il·lusions òptiques.

A més, la Directiva CEM té en compte alguns efectes indirectes, com les descàrregues i els corrents de contacte induïdes pels camps electromagnètics, les interferències amb marcapassos o altres implants metàl·lics, i el risc de projectil d'objectes ferromagnètics (un simple clip pot convertir-se en un míssil perillós en presència d'un fort camp magnetostàtic).

Els valors límit d'exposició (VLE), basats en les intensitats de camp dins del cos humà, són obligatoris per a una protecció adequada davant possibles efectes biofísics. No obstant això, no poden mesurar-se en la pràctica. Per això, la Directiva CEM especifica els anomenats nivells d'actuació (NA), que poden mesurar-se fora del cos humà. La seguretat personal està garantida sempre que no excedeixin els nivells d'actuació, el que assegura el compliment dels nivells d'exposició.

Nivells d'actuació: com mesurar-los?, quan actuar?

La Directiva CEM fa una distinció entre efectes tèrmics i no tèrmics. Els efectes tèrmics no només depenen de la intensitat de camp, sinó també de la freqüència. Per tant, la Directiva defineix nivells d'actuació dependents de la freqüència, entre 100 kHz i 300 GHz. Si aquests valors s'excedeixen, cal prendre mesures protectores. L'equip de mesura utilitzat ha d'avaluar les intensitats de camp per a cada freqüència, i sumar amb precisió els efectes individuals, ja que normalment hi ha moltes freqüències "en l'aire", en la gamma d'altes freqüències, per exemple, a prop dels transmissors. En aquests casos, quan les intensitats de camp són altes, els monitors de camp personals alerten a les persones que els fan servir.

Els efectes no tèrmics també depenen de la freqüència. La Directiva CEM defineix els nivells d'actuació entre 1 Hz i 10 MHz: nivells d'actuació inferiors, per sobre dels quals poden ocórrer efectes sensorials -canvis transitoris en la percepció sensorial-, i nivells d'actuació superiors, relacionats amb efectes nocius per a la salut. Si se superen els nivells d'actuació inferiors cal prendre mesures protectores. En el cas dels nivells d'actuació superiors, cal implementar mesures preventives, per assegurar que els límits no s'excedeixin.

En entorns industrials solen existir camps de baixa freqüència i fins i tot camps polsants. Per aquesta raó, la Directiva CEM utilitza el mètode de ponderació de pics, que pondera els valors màxims en el domini del temps, com a mètode de referència per a camps no sinusoïdals. Els instruments dissenyats específicament per a mesures de seguretat ja implementen aquest mètode de mesura, també anomenat conformació en el domini del temps (STD).

Font: «Formació Seguretat Laboral»